https://www.youtube.com/watch?v=7gisQ5RszpM
Començar de nou
Els primers anys de la dècada dels vuitanta van suposar un autèntic repte per a moltes empreses espanyoles. El país acabava de sortir d’una dictadura llarga i iniciava la transició cap a la democràcia enmig d’un entorn internacional inestable. La crisi del petroli de finals dels setanta, l’atur estructural, la inflació desbocada i la incertesa política van convergir en un any especialment dur en què es va viure una crisi important: 1981.
A Espanya, l’atur superava el 15%, la inflació vorejava el 14% anual i els tipus d’interès assolien nivells que feien molt difícil accedir al crèdit. Les empreses de construcció —grans i petites— van veure com s’aturaven projectes, es paralitzaven obres públiques i molts clients ajornaven o cancel·laven les inversions previstes. Tot i això, malgrat que sectors com el de les piscines i les pistes esportives encara eren percebuts com un servei «complementari» o, fins i tot, de luxe, a REINDESA les vendes seguien en auge.
Tot i l’afluència de contractes signats, els fundadors van pensar que, per a empreses joves com REINDESA, aquest era un moment crític. L’impuls emprenedor dels anys setanta es trobava ara amb un mercat reticent, una banca restrictiva i uns costos que no paraven de pujar.
Molts negocis van desaparèixer i els tres socis de l’empresa tenien altres interessos a nivell nacional i internacional, de manera que, amb aquest escenari, a finals dels anys setanta les tres famílies fundadores van decidir tancar. La forta crisi al sector de la construcció no deixava indiferents els membres de la societat.
Quan els socis es reuneixen a Madrid, donen instruccions clares a Enric Farell, gerent de la constructora: REINDESA ha de tancar. Ell serà l’encarregat de convocar, al local del carrer Balmes, els treballadors de les oficines i els comercials per comunicar-los la decisió; els empleats d’obra se n’assabentarien per altres vies. Entre els assistents hi havia Jaume Guarch, Manel Felani i Àngel Zapatero. No hi ha pas de full, reben la notícia perplexos: el mes d’octubre d’aquell mateix any tenen intenció de tancar definitivament l’activitat. Als tres treballadors els costa pair la notícia. El fet que, malgrat tenir molts encàrrecs de feina i bones perspectives per tirar endavant amb èxit, els responsables de l’empresa prenguessin aquesta decisió, els va sorprendre i abandonen el local sense parlar-ne més.
Durant la setmana següent, alguns dels empleats comenten la possibilitat de crear una cooperativa, però l’Àngel rebutja la idea convençut que no tots els treballadors respondrien igual a l’hora de portar el negoci; segur que sorgirien reticències davant les diferents maneres d’entendre la feina i l’empresa. Finalment, al cap d’uns dies, és el mateix Àngel qui proposa als seus companys trucar directament a Madrid i parlar amb el Sr. Serra: «Oi que ho han decidit els socis, doncs parlem amb els socis.» Aquella trucada va capgirar el futur de REINDESA.
«Nosaltres no tenim diners, però som capaços de tirar endavant l?empresa.» Els socis reben positivament la proposició dels comercials «Voleu quedar-vos amb REINDESA?». La resposta d’Àngel no en deixava cap dubte. «I per què no?» L?operació no es va tancar durant aquesta conversa perquè ni tan sols els socis sabien per quin preu vendre-la, però tot això es va resoldre en poc temps.
Després de presentar aquesta opció als socis capitalistes, pocs dies després calia parlar d’un preu just i van arribar ràpidament a un acord. Hi havia ganes de vendre i també de comprar. Per una quantitat de catorze milions de pessetes de l’època en què un pis a Barcelona costava nou-centes mil pessetes, els tres venedors van agafar les regnes del negoci.
Considerant que, en realitat, els estaven fent un favor, de seguida es van entendre. Tot i la seva inexperiència i la falta de capital, van decidir tirar endavant. Amb la il·lusió i el coratge de la seva joventut, conformen la nova societat a nom seu: Construcció de Tennis i Piscines, SA, amb l’acord de poder utilitzar la marca REINDESA amb total llibertat, amb l’única excepció de les Illes Balears.
L’evolució de Reindesa
REINDESA va optar per una estratègia de resistència activa; mantenir la qualitat dels seus serveis, diversificar els tipus de clients i adaptar-se a les noves condicions amb intel·ligència i contenció.
La fidelització dels clients, especialment els ajuntaments i els clubs esportius, va ser clau. També ho va ser la capacitat de reduir estructures més prescindibles, controlar les despeses fixes i buscar fórmules de col·laboració amb altres empreses per compartir recursos i coneixement. Més enllà de la gestió interna, aquell període va consolidar un estil de treball basat en la proximitat, la flexibilitat i la solvència tècnica, trets que esdevindrien el segell de REINDESA durant les dècades següents.
Descobreix més sobre REINDESA
Si vols conèixer millor la nostra empresa constructora de piscines, visita el nostre canal de Youtube , el nostre Instagram o la nostra pàgina de LinkedIn . Fes una ullada a la nostra web i contacta’ns si necessites una piscina o el manteniment.
